Logotips d'organismes oficials

Teruel Existe protagonitze una nova mobilització en defensa de la conversió de la N-232 en autovia

El moviment ciutadà va recordar les propostes incomplertes de governs socialistes i populars, i durant l'acció van aparèixer màscares de Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i Pedro Sánchez

Imatge de la mobilització que va tindre lloc el passat diumenge a la Puebla de Híjar. Foto: NDM

José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy, Pedro Sánchez o María Teresa Fernández de la Vega van ser protagonistes en la concentració que va impulsar el moviment ciutadà Teruel Existe el passat diumenge a la ‘Venta del Barro’ de la Puebla de Híjar, a la qual es va reclamar la construcció de la futura A-68 al seu pas per la nostra província. Armats amb les caretes de tots estos representants polítics, des del moviment ciutadà volien denunciar les promeses incomplertes dels governs nacionals, tant del PSOE com del PP, al llarg dels últims anys. Segons va remarcar el portaveu del moviment ciutadà, Diego Moreno, l’objectiu d’esta acció ha estat «visibilitzar la presa de pèl dels polítics dels uns i dels altres partits amb els veïns del territori. Presidents de govern del PSOE i del PP, vicepresidents, ministres, senadors… Tots s’han passejat pels nostres municipis prometent la construcció de l’A-68. I aquí seguim, l’any 2025, i sense autovia», va assegurar.

Per a Moreno, esta infraestructura és «fonamental» per a l’impuls industrial i econòmic del Baix Aragó i per a reduir la «gran quantitat d’accidents» que es registren a la N-232. «Avui som a la Venta de Barro i fa dos mesos vam ser al Regallo per demanar el compliment d’una promesa que des de fa 20 anys ens van anunciar als veïns del territori. I no pararem fins que la A-68 sigue una realitat», va afegir. Moreno ha estat el mestre de cerimònies per a continuació donar pas a cadascun dels polítics que ha promès la conversió de la nacional en autovia. El primer polític que va passar per la performance va ser l’expresident Zapatero, qui va recordar que «hem presentat un pla específic per a la província que inclou la conversió en autovia de la N-232 entre Saragossa i Alcanyís. L’any 2006 començarà l’estudi informatiu de l’autovia entre Fuentes de Ebro i Valldesgorfa i l’estudi de viabilitat per a la conversió en autovia del tram entre Alcanyís i el Mediterrani».

I és que un 13 de maig de 2005, el president del govern va prometre que «esta autovia, incloent-hi les províncies de Saragossa i Terol, suposarà una inversió de 350 milions d’euros». També la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega es va comprometre el 5 de desembre del 2005 a impulsar esta infraestructura, que estaria acabada l’any 2010. «Els he informat que hi haurà autovia entre Saragossa i Alcanyís en 5 anys. És a dir, la conversió de la N-232 amb autovia serà l’any 2010», va manifestar la vicepresidenta socialista. I dos anys més tard, des de l’oposició, Mariano Rajoy també va defensar que esta infraestructura seria una «prioritat bàsica». De fet, el líder dels populars va dir durant la seua visita en campanya electoral que «avui assumeixo, a Alcanyís, davant de 700 testimonis, el compromís de fer l’autovia A-68. Desdoblarem la carretera N-232 des de Saragossa fins al Mediterrani i convertir-la en el tram final de l’autovia A-68».

Durant l’acció reivindicativa van passar també altres polítics, com l’exsenador popular José Antonio Burriel, l’exsenador socialista Vicente Guillén i inclús el vigent president del govern, Pedro Sánchez. Davant de tanta promesa incomplerta, membres del moviment ciutadà, com el matarranyenc Ismael Brenchat, van recordar que «hem arribat a dia d’avui i seguim sense tindre l’A-68 construïda. Tant el PP com el PSOE s’han compromès a fer esta infraestructura, però cap dels dos l’ha feta. Ara el PSOE té el govern central i el PP el Govern d’Aragó. Així que tenen l’oportunitat de mostrar que el compromís és real i no és simple xerrameca». Per la seua part, el portaveu del moviment ciutadà a Alcanyís, Jorge Santafé, va incidir en la importància d’esta «infraestructura fonamental» per al Baix Aragó i per a la província de Terol i va manifestar que «ja és hora que es faça, després de 20 anys de promeses i de reivindicacions» sense èxit.

R. LOMBARTE / REDACCIÓ
Mitjans