Logotips d'organismes oficials

El Matarranya sume habitants per segon any consecutiu

Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a la comarca hi ha 8.306 empadronats en 2022, 49 habitants més que l'any anterior

Taula amb les xifres oficials de població als municipis de la comarca del Matarranya. | Foto: Institut Nacional d'Estadística

El Matarranya continua sumant habitants. L’any 2021 va trencar, després de 12 anys, la tendència negativa, i el 2022 manté la tendència positiva amb la suma de 49 persones més empadronades a la comarca. Així es desprèn de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que notifica un total de 8.306 habitants per a la nostra comarca, respecte als 8.257 de l’any 2021. Es tracta d’un creixement esperançador per al conjunt de la comarca, però no és una tendència general per als 18 pobles que la conformen.

Desgranant les dades, són 10 els pobles que sumen població, 6 en perden i 2 es queden igual. En números absoluts, el municipi que més habitants ha guanyat és Vall-de-roures, passant de 2.457 a 2.498, 41 persones més. Proporcionalment, però, el poble que més ha vist créixer el seu padró ha estat Fórnols, amb un 6,2%, 5 habitants més i un total de 86 empadronats, una tendència molt bona que ja va arrencar el 2021. També destaca Calaceit, que augmenta 11 persones, sent-ne ara 993, qui manté la tendència a l’alça de fa dos anys i frega la xifra simbòlica dels 1.000 habitants que va perdre el 2019. Els altres pobles que sumen són Queretes i la Vall del Tormo, que pugen 8 cada un i es queden, respectivament, amb 563 i 301. 6 en sumen Beseit, amb 550 habitants, i La Portellada amb 236. La Freixneda, amb 462 veïns, n’augmenta 5. La Torre del Compte puja 3 i es quede en 125 persones, mentre que Ràfels, amb 146, en puja 2.

Per la seua part, només dos pobles mantenen població. Són Pena-roja de Tastavins, que es planta amb 450 habitants, i Fontdespatla que seguix un any més en 293. A l’altre costat de la balança trobem 6 municipis que han perdut habitants. Destaquen les 16 persones que han marxat de Massalió, que continua la tendència negativa dels últims anys, baixant de la barrera dels 500 habitants i es quede en 487. També són significatius els 11 habitants que perd Torredarques, que representen gairebé el 12% de la població, i que es quede el 2022 amb 82 persones. Esta important baixada convertix a Torredarques en el poble més menut del Matarranya, que desplaça, així, a Fórnols. També perden veïns Arenys de Lledó amb 214 persones (-7), Mont-roig amb 312 (-6), Valljunquera té 337 (-5) i Lledó 171 (-1).

En línies generals, segons les dades de l’INE, el Matarranya aconseguix un any més parar el cop de la sagnia d’habitants. Ja en el registre de l’any 2021 es va veure un canvi en la tendència negativa de pèrdua d’habitants que s’anava reproduint des de feia més de 20 anys. És a partir del 2020 quan es va començar a registrar una frenada en la baixada d’habitants i, inclús, lleugeres recuperacions de poblacions en diferents localitats del Matarranya, una tendència que es manté el 2022. Així, en els últims 5 anys, pobles com Arenys, Fórnols, La Freixneda, Lledó, Ràfels, la Vall i Vall-de-roures dibuixen una línia a l’alça.

Un capítol a part és l’evolució de la capital comarcal, que les dos últimes dècades ha mantingut la tendència positiva. En xifres generals, Vall-de-roures ha guanyat des del 2002, 553 empadronats, quedant-se l’últim any en 2.498 habitants.

MARTA JIMÉNEZ
Mitjans