Calculen una supervivència del 10% de cabra montés que genèticament es farà resistent a la sarna i repoblarà

La sarna sarcòptica està afectat greument a la població de cabra hispànica del Matarranya, la malaltia s’ha propagat i cada vegada està afectant més territoris i cotos de caça. “Pràcticament el que és la comarca del Matarranya està ja tota afectada”, va assegurar Javier Escorza, Coordinador de l’Àrea Mediambiental Baix Aragó – Matarranya. Fins ara, esta era una de les poques zones que encara no s’havia vist afectada per sarna en comparació a altres poblacions que hi ha en la península.

De moment no s’ha realitzat cap conteo oficial, encara que segons les estimacions s’estan repetint els mateixos patrons que en altres parts del país. Tal és la gravetat que es calcula a la fi d’any una pèrdua de fins al 90% de la població, per la qual cosa únicament sobreviuria un 10% dels individus que es farien immunes. No obstant això, Escorza recorda que “no és un càlcul molt matemàtic el que puguem tenir”, explica que sí que s’han fet recomptes, però recalca que són “sempre xifres aproximades”. Ja que a causa de la propagació de la malaltia molts dels animals han mort, i sumat a un hivern dur, han donat recomptes “amb xifres molt baixes respecte a anys anteriors”.

Els primers casos en el Matarranya es van registrar cinc anys enrere i és ara quan la seua situació més preocupa. No obstant això, segons el coordinador “no ha estat una propagació especialment ràpida”, ja que en comparació amb altres vedats com Sierra Nevada, on es va estendre en un parell d’anys, està sent molt més lenta.

L’enfermetat, tal com apunta Javier Escorza, es va introduir a Catalunya, en la part d’Horta de Sant Joan i Bot. Pel que sembla va venir d’un bestiar de cabres que a poc a poc es va anar estenent la sarna en la zona fins a introduir-lo en la reserva de caça i seguidament va passar a la zona de Beseit, des d’on va entrar a Vall-de-roures, Fondespatla i finalment Pena-roja de Tastavins, una de les majors afectades en aquest últim any. Segons el president de l’Associació de Caçadors de Pena-roja, Juan Carlos Anglés, a la localitat calculen que hi ha una infecció del 60% dels animals.

Respecte al tractament, la cabra és una espècie salvatge i per tant difícil de controlar i aplicar fàrmacs com en altres espècies domèstiques en granges. “Hi ha medicines que es poden aplicar a la cabra i en alguns llocs les estan provant, però són animals silvestres als quals no els pots dosificar”, explica Javier Escorza. Estos productes es col·loquen habitualment en piensos i són imprecisos “un animal pot menjar 5 g, un altre 100 g o pot ser que el mengen altres animals que no siguen la cabra, no es pot classificar com un bestiar estabulat”. A més, a Aragó no s’ha apostat molt pel producte malgrat que sí que té efectes en la malaltia perquè suposen un cost elevat amb un resultat final improbable.

De moment l’única solució és la pròpia evolució de l’espècie, que es fa resistent a la malaltia. El 10% supervivent presenta una major resistència que, al reproduir-se, genèticament, millora l’espècie i la fa immune a este tipo de sarna que mai antes havia afectat la cabra del Matarranya. “Les poblacions que van naixent tenen esta resistència i la població es va estabilitzant, en estos moments aquí ens ha agafat sense tenir-la, perquè mai hi havia hagut sarna fins a este brot que encara estem sofrint”. Les contínues pluges han provocat grans pastos que s’espera que ajudon a una millor reproducció dels animals i de cara al futur s’espera que es recupero l’espècie, encara que hauran de passar diversos anys. “El futur passa perquè aquesta resistència s’estengue genèticament als diferents individus i que d’aquí a uns anys ens trobem una població molt més resistent i estable que s’hagi consolidat”. Tot i que segons el president dels caçadors de Pena-roja, “un bon exemplar de mascle montés són uns 12 anys, necessitaríem mínim una repoblació de 10 anys”.

La recuperació s’espera que sigue escalonada de la mateixa manera que la introducció de la malaltia, “evidentment la zona de Beseit que va començar abans es recuperarà abans, i la zona de Pena-roja que s’ha vist molt afecta en este últim any la recuperació vindrà després”.

Problemes per al sector cinegètic
A part dels danys en la pròpia naturalesa, un altre dels grans problemes es troba en sector cinegètic. Ja que la caça de cabra hispànica és un recurs econòmic molt interessant per a molts cotos de la zona i el qual beneficia a nombrosos individuals i empreses. “En els últims anys s’ha procurat augmentar els cupos perquè es pogueren aprofitar els animals sans abans de que la malaltia anés entrant en els diferents cotos”, va explicar Escorza.

A més, des de les agrupacions de caçadors reclamen que si no hi ha exemplars, no podran caçar, i per tant no té sentit mantenir les taxes acordades dels cotos. Fins ara, els propietaris dels terrenys cedeixen el terreny i la societat de caçadors, sense ànim de lucre, és la que gestionava i dóna una prestació econòmica per estar en els cotos a cada propietari en funció de les hectàrees que aporta.

L’enfermetat de la sarna
La sarna sarcòptica és un àcar, una aranya microscòpica que a penes es veu a simple vista, i que se situa en la pell dels animals als quals afecta. Va creant galeries en la zona de l’epidermis fins a provocar alopècia. Amb aquesta caiguda del pèl els animals perden molta hidratació i humitat i acaben deshidratats amb un aspecte de pell sense pèl i acartonada. Quan la malaltia es troba en un estat molt avançat els animals estan molt dèbils, sense ganes de menjar i prims. Finalment, per feblesa acaben morint, per a això acudeixen a zones pròximes a manantials i rius o fins i tot busquen refugi en les localitats. En el seu final, els animals semblen amansits, però la seua feblesa és tan gran que no tenen ni energia per a fugir a cap costat i fins i tot toleren la presència humana.

La malaltia es propaga per contacte i són els propis animals els qui la transmeten dels uns als altres en apariar-se en l’època de zel, movent-se i fins i tot al rascar-se en els arbres i dipositar els àcars allí.

En principi, és un tipus de sarna que només afecta a herbívors i fonamentalment a la cabra salvatge, no sol afectar altres tipus d’herbívors de la zona ni tampoc a carnívors. Pot haver-hi raboses amb sarna, però aquesta no té res a veure una amb l’altra. Teòricament és una malaltia que tampoc pot tenir afectació amb l’ésser humà.

REDACCIÓ

Un 60% de la població de la cabra salvatge de Pena-roja està afectada per sarna

La sarna sarcòptica està afectat greument a la població de cabra hispànica del Matarranya, la malaltia s'ha propagat i cada vegada està afectant més territoris i cotos de caça. "Pràcticament el que és la comarca del Matarranya està ja tota afectada", va assegurar Javier Escorza, Coordinador de l'Àre