Logotips d'organismes oficials

La desocupació marque mínims històrics a Aragó i juny registre els nivells de 2008

Al Matarranya, la taxa interanual continue a la baixa i per al mes de juny teníem 201 veïns sense faena

Dades que mostren l'evolució de la desocupació en els últims cinc anys a Aragó. Foto: NDM

La desocupació registrada a l’Aragó en acabar el mes de juny de 2023 continue a la baixa, i per primera vegada s’ha situat per davall dels números de l’estiu de 2008, quan es va produir la gran crisi financera. De fet, segons va avançar la consellera en funcions del Govern d’Aragó, Marta Gastón, a 30 de juny «Aragó mostre una perspectiva que no fa altra cosa que reforçar el vigor i l’empenta que venim marcant des de fa uns mesos». No sol pel que fa a la caiguda de la desocupació, sinó sobretot en «la creació de llocs de treball». Gastón va incidir en què «hem tancat el mes de juny de l’any 2023 amb una xifra de 52.876 parats a la nostra comunitat», uns números molt rellevants, perquè per primera vegada en els últims 15 anys s’ha baixat dels 53.000 aturats. El comportament mensual de la desocupació també ha estat significativa, i exceptuant el grup de gent sense faena abans, tots els sectors econòmics han vist retrocedir la desocupació. El número de parats ha caigut en totes tres províncies, i atenent a qüestions de gènere, l’atur va baixar en 583 hòmens (-2,81 per cent en un mes) i en 1.387 dones (-4.07%).

Pel que fa a les províncies, la desocupació en este mes de juny ha retrocedit sobretot a Osca, on ho ha fet en un total de 285 veïns (-3.97%). A Saragossa s’han donat dades molt paregudes, i la desocupació ha caigut en 1.547 persones (-3.6%). A la província de Terol s’ha produït un retrocés més suau però important, i ho ha fet en 138 veïns (-2.95%). Si ens fixem en la nostra comarca, els números són pràcticament irrellevants si els comparem amb el mes de maig, però la desocupació ha continuat a la baixa i en estos moments tenim un total de 201 veïns sense faena quan fa 30 dies n’eren 203. Fa exactament un any, però, el número de desocupats al Matarranya se situava en 224 veïns. Per tant, la diferència interanual al territori és de 23 desocupats menys ara que al juny del 2022. Per gènere, considerar que l’atur ha caigut en un any entre les dones (-26), però en canvi ha augmentat entre els hòmens (+3). I per sectors, allí on més ha retrocedit la desocupació en un any és en el sector serveis (-23). També ha reculat en gent que no tenia faena abans (-5) i indústria (-3). En canvi, ha augmentat en construcció (+2) i agricultura (+6).

Si fem una comparació anual, en el Matarranya trobem 9 municipis que han vist com ha retrocedit la desocupació des de juny de 2022. Allí on més ha caigut és a la seua capital. I és que Vall-de-roures ha passat de 78 a 56 desocupats en un any (-22). També ha caigut de manera molt significativa a Massalió, passant de 20 a 12 (-8), mentre que a Beseit i la Vall ha caigut en 3 veïns. La desocupació també cau a La Freixneda (-2) en un any, i ha retrocedit en un únic veí a Calaceit, Lledó, La Portellada i Ràfels. Al mateix temps, apareixen tres poblacions on el número de desocupats és exactament el mateix ara que fa un any. Són Arenys de Lledó (3), Fórnols (1) i la Torre (3). Finalment, en el sentit contrari del Matarranya, apareixen 6 poblacions que han vist com en l’últim any l’atur ha augmentat. En el poble que més ha crescut la desocupació és Queretes, on s’ha passat de 12 a 20 veïns (+8). A continuació apareix Mont-roig (+4). A Torredarques, la desocupació també s’ha vist augmentada en l’últim any (+3), mentre que a Valljunquera ho ha fet en 2 veïns. A Fontdespatla i Pena-roja s’ha viscut també un augment (+1).

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans