Logotips d'organismes oficials

Els productes de la terra i els actes culturals omplen de gent la Fira de Mont-roig

Als tradicionals espais dedicats a l'alimentació i l'artesania, enguany s'han creat noves propostes, com zona infantil, un taller de meditació o un concurs de morra

Video Thumbnail
La Fira de Mont-roig s'omple de paradetes i de propostes culturals
Canvien les necessitats, però perduren les tradicions. Mont-roig ha viscut una nova edició de la seua històrica fira, rebatejada des de fa més de tres dècades com a Fira de l'Alimentació i l'Artesania. Un punt de trobada per als veïns de tota la contornada, i que en l'edició d'enguany va estar plena

Canvien les necessitats, però perduren les tradicions. Mont-roig ha viscut una nova edició de la seua històrica fira, rebatejada des de fa més de tres dècades com a Fira de l’Alimentació i l’Artesania. Un punt de trobada per als veïns de tota la contornada, i que en l’edició d’enguany va estar plena de propostes culturals. La plaça de Josa i la plaça de l’Ajuntament van ser l’epicentre d’una fira en la que no van faltar els productes de proximitat, com ara els formatges, els vins, els dolços, els embotits, el magre o els espumosos que es fan al territori, i on també van participar artesans especialitzats en la bijuteria, la pedra o la palma. La música de la refundada xaranga Dit & Fet, l’estand de l’AMPA del poble, l’espai dels estudiants de 4t de la ESO de l’institut, la barra de la Comissió de Festes, així com la presència del centre de meditació Sangchen Norbu Ling, constaten l’enorme implicació de la gent de la població en una fira que enguany inclús va tindre el seu propi concurs de morra.

Yolanda Guarc és regidora al consistori de Mont-roig, i va apuntar que «estem molt contents de com ha anat la fira. I ens ha fet molt bon temps, tot i que les primeres previsions no eren massa bones». Una fira «de tota la vida i que té molta història». En origen, va ser punt de trobada, de compra i venda d’animals i de productes per al dia a dia, i ara «forme part de la idiosincràsia del poble. De fet, qualsevol veí de Mont-roig, visque aquí o visque fora, no se la vol perdre». Una fira que és possible també gràcies a l’enorme implicació de les entitats del municipi. I és que moltes associacions de Mont-roig fan parada o participen activament en la fira. Enguany, entre les principals novetats, cal destacar l’espai per als xiquets que es va habilitar al pavelló, així com diferents actuacions musicals. A part de la zona de l’alimentació i la zona de l’artesania, els carrers adjacents a les principals places tenien paradetes dedicades a material de casa, roba, calçat o joguets.

Entre els artesans presents a la fira, enguany va assistir el picapedrer de La Freixneda José Manuel Aragonés, que estava treballant un escut en pedra de la vila de Mont-roig. De fet, Aragonés va explicar que «picapedrers en quedem molt pocs, i no hi ha relleu generacional. No sé si ens acabarem jubilant mai, perquè este ofici és molt passional». Però «no negarem que estem en perill d’extinció». Aprofitant la seua participació a la Fira de Mont-roig, «he decidit fer l’escut de ca la vila. És una peça emblemàtica. L’he preparat una mica al taller i aquí fem els últims retocs». Repartits per diferents racons de la població, els visitants van poder conèixer el treball de diferents artesans, com gent que treballe el vímet i la palma per a fer peces de cistelleria, pintors o artesans del món de la fusta. El centre de meditació budista de Mont-roig també va tindre el seu propi espai a la fira, i el diumenge a les sis de la tarde va impulsar un taller de meditació per a tots els interessats.

La morra com a element integrador
Al marge del producte de proximitat i del comerç, la Fira de Mont-roig d’enguany ha deixat forat a altres propostes, com la música o la morra. De fet, durant la tarde del dissabte es va organitzar un concurs de morra que va reunir un total de 26 parelles participants, vingudes sobretot de Mont-roig, Vall-de-roures i Torrecilla. Luis Cros va explicar que «és la primera vegada que fem un campionat al poble fora dels dies de Festes Patronals, i no sabíem quina seria la resposta de la gent. Però s’ha inscrit bastant de públic, i inclús ha participat gent que normalment no jugue al campionat de festes». Víctor i Torrero van guanyar en una final que es va disputar ben entrada la nit, i a la qual van arribar Martín i Ángel. Des de Mont-roig van destacar el bon moment que viu este joc tradicional, i sobretot la gran afició que ha creat entre els jóvens. «Sempre associem els jóvens al trap, als ordinadors i al mòbil. Ens estan sorprenent molt, perquè ells són determinants per al futur de la morra».

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans