Valljunquera mostre la seua satisfacció per l’arxiu dels parcs que Forestalia volia aixecar al seu terme
La població celebre el final d'un llarg procés d'al·legacions i de tràmits per la protecció del seu paisatge i el seu model de vida
Valljunquera ha rebut amb gran alegria la decisió del Ministeri de Transició Ecològica, qui ha arxivat els sis projectes eòlics que Forestalia tenia previstos entre les zones del Matarranya, el Baix Aragó i el Baix Matarranya. La notificació va arribar divendres a alguns ajuntaments afectats, posant punt final (si més no, de moment) a més de quatre anys de tràmits, al·legacions i algun disgust. En una entrevista en primícia a matarranya.media la setmana passada, l’alcaldessa de Valljunquera, Susana Traver, va concretar que “no ens ho esperàvem. Jo mateixa no m’esperava avui la notificació”. Uns expedients que la mateixa representant va definir com “una molt bona notícia” per al municipi. De fet, l’arxiu dels projectes tanque un episodi llarg, tediós i complex en el qual institucions, veïns i plataformes locals han anat bastant de la mà amb l’objectiu de preservar el seu paisatge i el seu model de vida.
Un procés que no ha segut gens fàcil per al territori. Des que Forestalia va presentar els projectes eòlics l’any 2021, els afectats s’han vist immersos en un procés administratiu i jurídic complex. De fet, l’ajuntament de Valljunquera va ser dels primers en contractar una empresa externa per a redactar les corresponents al·legacions als parcs, i una vegada aprovades les declaracions d’impacte ambiental, el territori va contractar el despatx de l’advocada María Ángeles López Lax, amb una sòlida trajectòria en dret ambiental, per a presentar el corresponent recurs d’alçada. En este sentit, Traver no amague que en algun moment Valljunquera i la Vall del Tormo es van sentir molt sols. “Vam ser natres els que vam registrar el nostre nom, els que posàvem els nostres diners, amb tot el que podia comportar”. Un procés llarg, difícil de mastegar i inclús amb “moltes nits sense dormir”.
Durant tot este procés, col·lectius com Valjunquera por los Paisajes o Gent del Matarranya han tingut un paper actiu en la defensa del paisatge, impulsant iniciatives de conscienciació i difonent informació sobre l’impacte dels projectes eòlics. De fet, l’alcaldessa de Valljunquera va apuntar que “la implicació dels moviments socials ha sigut fonamental” en este procés. Traver també recorde que “jo, com alcaldessa, mai vaig presidir les pancartes en contra d’estos projectes, com sí feren altres alcaldes i representants comarcals. Però a l’hora de la veritat, vam ser natres els que presentàrem recurs i uns altres no ho van fer”. Al llarg de tot este temps, des de les plataformes s’han impulsat iniciatives per a recaptar diners, eixides al monte, accions reivindicatives com la que es va celebrar al Mas del Llaurador, així com la protecció del patrimoni ibèric amb el jaciment del Mirablanc, en perill pels aerogeneradors.
Segons va manifestar l’alcaldessa, i tal com apareix en els documents, els expedients s’han arxivat perquè els promotors no han presentat dins dels terminis establerts el projecte de construcció adaptat a la declaració d’impacte ambiental, ni tampoc han abonat el cànon de garantia. “No s’arxive perquè ells (fent menció a Forestalia) no vulguen continuar el procés, sinó perquè les condicions han canviat”, va afegir Traver, fent menció a la decisió de la Generalitat de Catalunya d’obligar a soterrar tota la línia de molt alta tensió fins a Begués. I és que acatant esta decisió, els projectes esdevenen inviables econòmicament, fet que ha comportat el desenllaç esmentat. Segons la normativa vigent, ara els promotors disposen d’un mes per presentar un recurs d’alçada davant la direcció general de Política Energètica i Mines. De no fer-ho, els projectes serien paper mullat.
Com a antecedents, cal recordar que a finals de l’any 2021, els ajuntaments de Valljunquera, la Vall del Tormo i Massalió van celebrar diferents consultes populars per a conèixer l’opinió dels veïns respecte als projectes que Forestalia i Capital Energy volien instal·lar als seus termes municipals. A Valljunquera i la Vall, els resultats van ser contundents. A Valljunquera hi va participar el 61% dels veïns, i un 70 per cent es van mostrar en contra dels parcs eòlics. A la Vall del Tormo, tot i que la participació va ser molt discreta, el 90% dels veïns que van votar ho van fer en contra. A Massalió, per contra, es va postular el vot favorable per molt poca diferència. Recordem també que este estiu va arribar la primera gran victòria dels col·lectius contraris als projectes eòlics. I és que una resolució negativa del INAGA feia caure els parcs eòlics previstos per Capital Energy.
Aquí pots escoltar l’entrevista que li vam fer a Susana Traver, alcaldessa de Valljunquera, en relació a l’arxiu dels sis projectes eòlics que Forestalia tenia previs per al Matarranya, Baix Aragó i Baix Matarranya:
