Logotips d'organismes oficials

Un estudi de la PAC a Aragó mostra la insuficiència de la renda agrària

Per al conseller Olona "les dades posen de manifest la necessitat d'abordar la reforma en profunditat de la PAC"

La insuficiència de la renda agrària, incloent l'ajuda, és notòria. / Foto: fincasmestral.es

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó ha dut a terme una anàlisi basada en les dades consolidades de l’ajuda agrària procedent de la PAC durant l’any 2018, que posa de manifest que “no n’hi ha prou amb igualar les ajudes entre territoris, del que es tracta realment és d’equiparar les rendes dels agricultors amb la de la resta dels ciutadans, cobrint amb molta més eficàcia i equitat la bretxa de renda agrícola tradicionalment existent, tal com preveu expressament la PAC en els seus objectius fundacionals”, va dir el conseller Olona.

A Aragó, durant 2018, un total de 39.659 beneficiaris van rebre 489 milions d’euros destinats al suport directe de la renda, procedents dels dos Pilars de la PAC: 452 imputables al Primer Pilar de la PAC i 37 milions al Segon a través de les mesures agroambientals, així com de les indemnitzacions compensatòries per zones desafavorides i de muntanya.

En el cas de les persones físiques (87,16%), la mitjana d’ajuda total rebuda per beneficiari és de 10.699 euros, amb la següent distribució provincial: 12.013 euros a Osca, 9.528 euros a Saragossa i 10.824 euros a Terol.

Resulta destacable que l’ajuda mitjana aplicada a les persones físiques a la província de Terol ha millorat substancialment -al 2015 l’ajuda mitjana per beneficiari va ser de 8.695 euros- com a conseqüència de les millores introduïdes a través del Segon Pilar, que concentra en aquesta província el 51% dels fons destinats a mesures de renda.

En el cas de les persones jurídiques (12,84%), la mitjana de l’ajut total per beneficiari és de 30.004 euros amb la següent distribució provincial: 29.579 euros a Osca, 31.973 euros a Saragossa, i 25.852 euros a Terol.

El perfil dels beneficiaris es caracteritza per l’escassa dimensió econòmica de les explotacions mesurada en termes de producció estàndard o valor comercial potencial de la producció, sobretot en el cas de les persones físiques, que és de 47.308 euros i de 234.320 euros en el cas de les persones jurídiques.

La insuficiència de la renda agrària, incloent l’ajuda, és notòria ja que se situa en 9.559 euros per beneficiari amb clares diferències provincials, però estant molt allunyada en qualsevol cas de la renda de referència, actualment fixada en 29.339,08 euros: 13.081 euros a Osca, 8.315 euros a Saragossa i 7.031 euros a Terol.

La insuficiència de renda cal interpretar-la, no obstant això, tenint en compte l’escassa dimensió econòmica mitjans abans al·ludida, així com una professionalitat que, mesurada com a grau de dependència agrària dels ingressos totals, se situa en el 53% amb escasses diferències territorials.

Si que són més significatives les diferències territorials en termes de productivitat, mesurada com a relació entre els ingressos agraris i la producció estàndard, a favor de la província d’Osca (63%) enfront de Terol i Saragossa com a conseqüència de la major incidència del regadiu a aquesta província.

Per al conseller Olona “les dades posen de manifest novament, i amb major rotunditat si és possible, la necessitat d’abordar la reforma en profunditat de la PAC que defensa el Govern d’Aragó amb el propòsit de concentrar l’ajuda en favor dels que més depenen de l’activitat agrària i amb la finalitat de reduir la bretxa de renda que pateixen”.

REDACCIÓ
Mitjans