Logotips d'organismes oficials

Torredarques recopile més de 640 noms gràcies al seu projecte de toponímia

La iniciativa, que ha estat liderada per cinc veïns del municipi, s'ha donat a conèixer durant la Setmana Cultural

D'esquerra a dreta, Carles Terès, José Luis Carceller, Merche Ferrer, Luis Ángel Giner i Cèlia Antolín, artífexs del projecte. Foto: R. Lombarte

Des de fa unes setmanes, Torredarques ja té el seu mapa oficial de toponímia. El mapa en qüestió, i que ha estat publicat a través de la direcció general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, recopile més de 200 topònims tradicionals de la població del Matarranya. La publicació es va donar a conèixer durant la Setmana Cultural que ha celebrat Torredarques este estiu, en un acte que va estar presidit, entre altres, per Fernando Camps, president de la Comarca del Matarranya. El mapa de Torredarques se sume a altres projectes toponímics que s’han impulsat en els últims anys al territori, com ara els mapes de Queretes i de la Vall del Tormo. La publicació oficial en qüestió només fa un tastet dels principals topònims que s’han identificat a Torredarques. I és que el grup de treball que ha liderat este projecte ha arribat a situar sobre el mapa 640 noms de fonts, fites, camins o partides diferents.

Parlem d’un projecte coral, un treball de formiga que s’ha estat elaborant al llarg dels últims tres anys. Segons explique Merche Ferrer, veïna de la població, «el procés ha estat bastant llarg perquè hem volgut ser molt precisos i buscar tota la informació possible». Primer de tot, «vam elaborar un mapa ben gran del terme municipal per a poder situar tots els topònims que ens apareixien». I a continuació, «ens vam trobar amb gent gran de Torredarques que tinguere informació fidedigna perquè ens digués el nom de cada racó de terme». La bola es va fer cada vegada més gran, i al final ha suposat un mapa amb més de 600 topònims perfectament localitzats. I no sol això. «Els veïns del poble ens han redescobert molts topònims, però també les històries i el per què d’alguns noms d’estos racons i enclavaments del terme», va afegir Ferrer. De fet, este mapa pot ser la porta d’entrada a futurs projectes

Per la seua part, José Luis Carceller, veí de Torredarques que ha estat implicat en esta iniciativa, reconeix que «a través d’este mapa hem après moltíssimes coses del nostre terme. No ens esperàvem arribar a situar tants topònims sobre el mapa». En un primer sondeig «teníem marcats uns 250 topònims. I a base de parlar amb veïns del poble hem arribar als 640 topònims, que per al terme menut que tenim, en són moltíssims». Cèlia Antolín, veïna de Torredarques que també ha participat en este projecte, va explicar que «no teníem per on començar. Un dia vaig parlar amb el tio Ángel de Figuerola. Vaig observar que tenia una cultura enorme del nostre terme. En canvi, la nostra generació en sabíem poca cosa. I aquí va començar tot. Vam parlar amb el tio Ángel, amb Marco, Santiago, ma mare la Pilar… i a poc a poc es va omplir el nostre mapa de noms».

Civada o ordi?

Luis Ángel Giner, veí de la població, entén que crear este mapa toponímic naix de «la necessitat de conservar els noms que van acabar identificant un barranc, una font o una roca» del terme, i que formen part de la memòria col·lectiva de Torredarques. El Matarranya, com a comarca d’interior, és un territori que no escape al fenomen del despoblament. I quan desapareix la gent, desapareixen moltes altres coses, entre elles les paraules. De fet, una de les funcions d’este mapa de topònims passe per immortalitzar tota esta saviesa popular. Al mateix temps, com va apuntar Carles Terès, que també s’ha implicat en esta iniciativa, «una de les coses més interessants del projecte és que a Torredarques tenim paraules que ja s’han perdut, però que, en canvi, perviuen en la toponímia». És el cas d’ordi, que aquí hem substituït per la paraula civada. «A Torredarques encara conservem els ordiassos», especifique Terès.

Precisament, Torredarques va donar a conèixer este mapa de toponímia que han publicat des de Política Lingüística durant la celebració de la seua Setmana Cultural. Uns dies molt actius que, entre altres propostes, han comptat amb la participació de l’home del temps de Aragón Televisión, Eduardo Lolumo. De fet, Luis Lasmarías, alcalde de la població, va explicar que «Lolumo ens va impartir una conferència molt interessant sobre canvi climàtic, i a la vegada aquella setmana li va donar molt de protagonisme al nostre poble en la seua secció a la tele». Lasmarías va recordar que «la sala es va omplir, i en la xarrada el meteoròleg ens va parlar de canvi climàtic i com afecte això a la pujada de temperatures». Una xarrada molt necessària i que va generar moltes preguntes entre el públic assistent. Durant estos dies d’estiu, fora de les Festes Patronals, també s’han fet activitats per a xiquets i propostes a l’aire lliure.

RUBÉN LOMBARTE
Mitjans