El cigró de La Portellada, una llegum a l’alça

Pocs productes fan més territori que les llegums. I el Matarranya pot presumir no només d’haver conservat el fesol de Beseit, sinó d’haver recuperat recentment també el cigró de La Portellada. Una posada en valor del producte autòcton que, inevitablement, necessite de l’agricultor, però on el paper del restaurador del territori ha tingut un pes destacat. Així ho entén l’ambientòleg del Matarranya Víctor Vidal, que és una de les persones que està apostant fort pel cultiu i la comercialització del cigró de La Portellada. Una llegum de producció molt limitada, que enguany s’ha traduït en escassos 500 quilos, i de la qual ara mateix hi ha una demanda a l’alça perquè «els restaurants de la nostra comarca que fan una cuina diferenciada en sol·liciten bastant». De fet, Vidal va animar els agricultors a apostar per estes varietats autòctones, perquè és una excel·lent manera de tancar el cercle i fer mercat de proximitat a través d’un producte de gran qualitat i fàcil de mecanitzar.

Vidal va afegir que l’èxit que estan tenint els fesols i els cigrons del Matarranya va lligat a la idiosincràsia del nostre territori. «El Matarranya és una de les comarques de l’Aragó que més aposte pel producte local». L’evolució que ha tingut el turisme al Matarranya ha fet que «els restauradors del territori aposten pel producte de la terra. I ara hem de respondre els agricultors». Per a Vidal, «la clau és esta. A part de ser un producte molt bo, el nostre fesol i el nostre cigró són productes tan minoritaris i lligats al territori que ara mateix, si algú els vol tastar, ha de vindre aquí. I això és un valor afegit que el turisme i el territori hem d’aprofitar». Des del Matarranya van afegir que «ara mateix, tot el cigró i el fesol que produïm el tenim venut. Enguany, de fesols no s’haurà arribat als 3.000 quilos. I això no és res». Víctor Vidal va concretar que seria bo arribar als 12 o 15 tones i així assegurar producte tot l’any.

RUBÉN LOMBARTE