Logotips d'organismes oficials

El Fesol de Beseit, una varietat versàtil i amb gran potencial gastronòmic

La Fàbrica de Solfa en impulsar les Jornades del Fesol de Beseit, una iniciativa on es va fer valdre esta varietat autòctona

Video Thumbnail
L'IES Matarranya i La Fàbrica de Solfa abanderen unes jornades 'Temps del Fesol de Beseit'
La identitat gastronòmica tradicional pot ser un atractiu més d'un territori. Per a això s'han de potenciar, reivindicar i conservar les llavors autòctones i els productes de la terra. Així ho entenen des del restaurant La Fàbrica de Solfa en impulsar les Jornades del Fesol de Beseit, una iniciativa

La identitat gastronòmica tradicional pot ser un atractiu més d’un territori. Per a això s’han de potenciar, reivindicar i conservar les llavors autòctones i els productes de la terra. Així ho entenen des del restaurant La Fàbrica de Solfa en impulsar les Jornades del Fesol de Beseit, una iniciativa on es va fer valdre esta varietat autòctona de mongeta blanca. Un llegum que es caracteritza per la seua alta qualitat nutricional i la seua fermesa en la cocció, a més de ser suau i fina i absorbir molt bé les aromes i sabors. Són a més molt versàtils, tal com es va poder veure en el showcooking que van fer els cuiners Kike Micolau de la Fàbrica de Solfa i Ignacio Alcalá de la Fonda Alcalá de Calaceit, els quals van presentar als alumnes de cuina de l’IES Matarraña dos postres amb este ingredient com a protagonista. El primer va fer una pannacotta de préssec de Calanda amb Fesols de Beseit en almívar, cuits amb sucre i safrà del Jiloca, mentre que Alcalá va preparar uns doraiakis, uns pastissets japonesos, que va emplenar amb tres purés de fesol, amb xocolata, cacau i un neutre.

El Fesol de Beseit està guanyant en importància i reconeixement. De fet, el Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (CITA) ha integrat recentment esta llavor en els seus estudis i en el seu banc de llavors tradicionals, pel seu alt potencial. Cristina Mallor, científica del CITA i conferenciant en les jornades, va recalcar la necessitat de “tancar el cercle, de crear demanda d’estes varietats per a potenciar el seu cultiu com una opció viable en el territori i això és el que es pretén amb estes jornades”. I és que, com apunta Mallor, “no és casualitat que estes varietats hagen arribat fins als nostres dies. Són fruit d’una selecció natural d’adaptació al territori i una selecció dels agricultors, considerant la producció i la qualitat sensorial”.

Alberto Moragrega, de la Fàbrica de Solfa, impulsor de les jornades i establiment molt involucrat des de l’inici en la recuperació d’esta llegum, creu que “el Fesol de Beseit té un llarg recorregut i pot anar a més. El territori és molt ric a nivell agrícola i seria necessari impulsar i estudiar més esta i altres varietats pròpies que donen identitat al territori”.

MARTA JIMÉNEZ
Mitjans