Sant Joan, moment de plantar el fesol, collir el pericó i preparar l’oli de nous
Arribe un dels moments més màgics de l'any. Al Matarranya encara se celebren un munt de rituals lligats al solstici d'estiu. Rentar-se la cara, encendre fogueres i preparar els ungüents per a les cremades estan entre ells
Arribe Sant Joan. La que es coneix, popularment, com la Nit més curta de l’any. Una festa d’orígens pagans que està estretament lligada a l’activitat agrícola, i de la qual el Matarranya encara conserve moltes reminiscències. Víctor Vidal és veí de La Portellada i ambientòleg, i ens explique què s’amague darrere de Sant Joan i dels seus rituals i creences. «Per a viure, les plantes necessiten llum. Sant Joan és el moment de l’any amb més hores de llum, de manera que les plantes arriben a la seua màxima expressió». Per tant, «si hem de fer alguna sembra, com és el cas del Fesol de Beseit, ara és el moment més idoni perquè les plantes aprofiten esta abundància d’energia». Moltes hores de llum, bona humitat a la terra i una temperatura amable. Propietats òptimes per a les plantes que es cultiven, però també per a les plantes silvestres. D’aquí els poders medicinals d’algunes plantes que s’atribueixen a la Nit de Sant Joan.
De fet, ara és el moment de recollir el pericó, la que es coneix com a herba de Sant Joan, i que ens val per a fer ungüents. Vidal ens explique el procés que hem de seguir. «Sempre parlem de la nit de Sant Joan, però val recordar que el solstici d’estiu dure tota una setmana. El pericó el farem amb oli. Collim tota la part florida de la planta, la posem en un pot de vidre que omplirem d’oli, i la deixarem reposar a sol i serena». Això vol dir que deixarem la barreja a la intempèrie, «però en cap cas exposada a la llum del sol, perquè l’oli se’ns faria malbé». Per tant, «a l’exterior, però protegida en un drap o una roba perquè el sol no ho deteriore». Passats els 40 dies, podem filtrar la barreja i usar l’oli. L’oli de pericó l’utilitzarem per a curar qualsevol problema de la pell. Però atenció. A l’oli, una vegada escampat a la pell, tampoc li pot donar el sol. Del contrari, en ser fotosensible, ens pot provocar erupcions cutànies i rojor a la pell.
Sant Joan és també el moment de recollir les nous per fer el popular vi de nous del Matarranya. Víctor Vidal té una recepta pròpia. «Jo poso 9 nous per litro de vi. Hi ha qui en pose més i hi ha qui no en pose tantes». Segons la tradició oral, el número de nous ha de ser imparell. Inclús hi ha qui deixe el vi a sol i serena. Vidal recorde que «als 40 dies de fermentació, hi afegeixo un litro d’aiguardent i el sucre que vull. Com més sucre, més dolç. A gust del consumidor». Per a fer un bo vi de nous, és interessant també tindre una barreja per damunt dels 18 graus, i així ens assegurem que «no hi haurà una segona fermentació». Però per Sant Joan, també hi ha un munt de rituals que s’han conservat al territori, i que estan lligats a la salut i a la bellesa. En el cas de Massalió, La Freixneda o Pena-roja, tenen de costum rentar-se la cara a mitjanit, bé sigue en una font o al riu. També està la tradició de menjar caragols. En el cas de Queretes, que inclús és festa major, tampoc hi falte el ritual de la foguera.
